dimarts, 25 d’octubre de 2016

EL FOGONY.

S'anomena Fogony o també Vent de Port, al vent reescalfat i sec que davalla pel costat de sotavent d'una cadena muntanyosa. És a la regió alpina on s'ha estudiat més aquest fenomen. El Föhn o Foehn, el Vent dels Alps, tot i que d'efecte Föhn en hi ha a d'altres indrets del mon, i la seva intensitat és proporcional al desnivell que representa la barrera de muntanyes a superar.
 Un dels llocs on aquest efecte és més important és a la zona de les Rocalloses. L'anomenen Chinook. L'aire humit del Pacific en elevar-se sobre les Rocalloses hi deixa tota la seva humitat i davalla pel canto est, a la regió de la prada nord-americana, sec i calent.
En altres zones on les muntanyes no són tan altes com a la costa adriàtica de la ex Iugoslàvia li diuen Bora, i com  que el desnivell descendent no es tant important, hi bufa encara fred, com ho fa el Mistral per la vall del Rhône, a França.
Al nostre Pirineu el Fogony s'observa normalment en situacions de nord quan la borrasca ja ha passat, i es queda aturada al Golf de Lleó, produint una situació d'estancament al vessant nord del Pirineu. Aleshores afecta principalment a les valls aragoneses, i les dels Noguera i del Valira.
Però també es dona, encara que amb no tanta freqüència amb vents de sud, aleshores és a la Val d'Aran on pateixen el fenomen, amb importants pujades de temperatura. És en situacions de borrasques atlàntiques que s'acosten a baixa latitud, normalment a la tardor o primavera. El vent del sud provoca precipitacions a les valls de la conca del Ebre, i arriba sec i calent a la vessant atlàntica. Sol esser però una situació transitòria que es compensa ràpidament quan la borrasca ja ens ha superat, i el vent torna a bufar de mestral o nord. Al Aran es pot passar en poques hores de cel poc ennuvolat i caloreta, a cel tapat, fred, i neu.
Per explicar-ho en termes físics, el Fogony és produeix per la diferencia de gradient tèrmic, variació de la temperatura amb l'alçada, entre un cantó i l'altre d'una serralada. Normalment l'aire saturat d'humitat es refreda a raó de 0,6º per cada 100 metres (adiabàtic humit), en canvi quan l'aire és sec ho fa a raó de 1º per centenar de metres (adiabàtic sec).
Pel cantó de sobrevent (de on ve el vent), en trobar-se amb una cadena muntanyosa prou important l'aire es obligat a pujar. En aquest ascens, es refreda i es condensa amb un gradient adiabàtic humit, provocant precipitació. En arribar a dalt de la carena muntanyosa, l'aire ja gairebé desproveïts d'humitat començar a davallar pel cantó de sotavent, i en aquest descens s'escalfa amb un gradient adiabàtic sec, i acaba de perdré per evaporació la poca humitat que li resta. A la vegada en augmentar la pressió degut a la davallada, es comprimeix, i això fa que encara s'escalfi més, i que augmenti la seva velocitat.
Com a exemple pràctic podem posar el cas d'una situació de Fogony amb vent del nord al nostre Pirineu lleidatà (veure esquema).
En una situació normal d'hivern la temperatura a Vielha, a 900 metres d'alçada, pot ser d'uns 5º. El cel  esta cobert, i a mida que anem pujant trobem la zona de condensació a uns 1.200 metres, allà hi ha boira i hi plovisqueja, amb una temperatura de 3,2º. Al capdamunt de la carena, que en aquesta zona del Pirineu es troba de mitjana a uns 2.500 metres d'alçada, la temperatura és de -4,6º, i hi neva.  Els núvols poden davallar alguns poc centenars de metres per l'altre cantó, però ja amb poca precipitació, o nul•la a mesura que anem baixant. Al fons de la vall a la mateixa alçada que a Vielha, per exemple a Esterri d'Àneu, la temperatura a augmentat 16ª respecte a la que hi havia al cim de la muntanya, i ens trobem a 11,4º. Es a dir uns 6,4 º més que a la mateixa alçada a l'altre cantó de la carena. Més avall, a Sort, i per l'efecte de la canalització del vent per una vall estreta (compressió), l'augment de temperatura encara pot ser més alt, i s'arriba a temperatures insòlites, que al hivern poden ser superiors als 15º, encara que sigui de nit.
Mentre que a sobrevent el cel esta cobert i hi plou o neva, a sotavent en  una situació de Fogony el cel sol estar força seré, i és característica l'aparició de núvols lenticulars, en forma de llentia o de plat (altocúmuls lenticulars), que son núvols estàtics que es formen per l'ondulació forçada del vent a les capes altes, degut a l'existència de l'obstacle muntanyós.
Les conseqüències del Fogony es deixen sentir a les persones, doncs la davallada sobtada del grau d'humitat i la pujada de temperatura, altera el sistema nerviós, i pot produir maldecaps, insomni, i malestar general.
Pel que fa a les conseqüències climàtiques: normalment als cims l'aire encara és prou fred i humit, i solen quedar tapats i a la zona de precipitació, a les zones més baixes de sotavent però, aquest escalfament sobtat provoca al hivern un important efecte de desglaç, amb augment del risc d'allaus, i de crescuda dels rius. A la tardor o fins i tot al hivern la baixa humitat (inferior al 10%) i l'elevada temperatura, pot fer augmentar considerablement el risc d'incendi forestal, i la força del vent afavorir-ne la propagació i dificultar-ne l'extinció.
També es pot considerar com a efecte Fogony, les elevades temperatures a la costa del País Valencià quan bufa el Ponent, eixugat de tota humitat en travessar l'altiplà de la península Ibérica, i el reescalfament sobtat pel descens en acabar de superar la barrera de les muntanyes valencianes, i precipitar-se cap a la mediterrània.
El mateix passa a la costa cantàbrica quan el vent dominant és de component sud, per l'efecte d'elevació i forta davallada que hi fa la Serralada Cantàbrica. Amb un vent ja prou eixut i calent, després d'haver superat el Sistema Central i la Meseta Nord.
El Fogony és doncs un vent que altera la "normalitat" climàtica. No sol durar gaire, dos o tres dies a més estirar. Però mentre bufa, ens sorprèn, amb un estiuet a mig hivern, enganyós i desconcertant, tant per al medi com per a les persones.

Pere Espinet.

Esquema:
Foto