dimarts, 22 de novembre del 2016

EL CANVI CLIMÀTIC A LES GLACERES DELS PIRINEUS


Dimecres passat vam poder assistir a la conferència sobre les glaceres dels Pirineus i de com l'escalfament global del planeta les està fent desaparèixer, que en Jordi Camins va fer a la biblioteca Dos Rius de Torelló, dins de les activitats paral·leles del 34è Festival de Cinema de Muntanya. En Jordi Camins és el més reputat estudiós de les geleres dels Pirineus a casa nostra i un dels pocs que a Europa es dediquen a aquesta activitat, és membre del Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya i autor de diversos llibres i articles.

La conferència va ser molt interessant i educativa. A més, ens va conscienciar sobre els efectes del canvi climàtic en l'actualitat i en un futur no gaire llunyà. La primera part de la conferència va consistir en anomenar les diferents parts d'una glacera i com molt lentament aquesta desplaça tot tipus de restes fins a les valls o al mar. La segona part ens va alertar de la disminució progressiva que estan patint, i com d'aquí a uns anys (al 2040-2050) no portaran gel i arribaran a desaparèixer. No obstant, encara hi ha esperança, segons en Jordi Camins, si tenim en compte que la part més profunda d'una glacera es va originar fa només 180-160 anys. Això significa que un petit descens d'1ºC o 2ºC seria suficient per recobrir de nou les glaceres de gel a 2500m. 

Us deixem aquí un enllaç a l'article que va publicar a El Muntanyenc, la revista digital del Club Muntanyenc de Sant Cugat, on de manera planera ens introdueix al món del glacialisme: conceptes bàsics, passat, present i futur de les geleres pirinenques.


Esperem que us agradi tant com ens va agradar a nosaltres.


Pere Espinet
Teresa Rovira

Resum de la conferència en anglès:

THE CLIMATE CHANGINGS IN THE PYRENEES GLACIERS

Last 16th November took place in the “Dos Rius” library, in Torelló, and within the activities of the Mountain Film Festival, a conference about the Climate Changings in the Pyrenees Glaciers, given by Jordi Camins, an expert glacier observer and author of books and articles.

The conference was very interesting, educative and specially warning about what the near future is holding to this iced areas and how the global warming is already affecting them.

The first part of the conference consisted of the naming of the different glacier parts and how it slowly moves down carrying all sort of debris, till it ends in a valley or in the sea where the icebergs are released. A lot of comparative photographies showed us how the glaciers progressively diminish and how in the years 2040-2050 they will not carry ice and therefore will disappear.

But there's still hope, according to Jordi Camins, if we consider that the deeper part of the glaciers ice was originated in the Small Ice Age, that ended 180-160 years ago. This means that just a slight descent of 1 or 2ºC will be enough for the glaciers recover their ice again at summits of about 2.500m.

Teresa Rovira

dimarts, 25 d’octubre del 2016

EL FOGONY.

S'anomena Fogony o també Vent de Port, al vent reescalfat i sec que davalla pel costat de sotavent d'una cadena muntanyosa. És a la regió alpina on s'ha estudiat més aquest fenomen. El Föhn o Foehn, el Vent dels Alps, tot i que d'efecte Föhn en hi ha a d'altres indrets del mon, i la seva intensitat és proporcional al desnivell que representa la barrera de muntanyes a superar.
 Un dels llocs on aquest efecte és més important és a la zona de les Rocalloses. L'anomenen Chinook. L'aire humit del Pacific en elevar-se sobre les Rocalloses hi deixa tota la seva humitat i davalla pel canto est, a la regió de la prada nord-americana, sec i calent.
En altres zones on les muntanyes no són tan altes com a la costa adriàtica de la ex Iugoslàvia li diuen Bora, i com  que el desnivell descendent no es tant important, hi bufa encara fred, com ho fa el Mistral per la vall del Rhône, a França.
Al nostre Pirineu el Fogony s'observa normalment en situacions de nord quan la borrasca ja ha passat, i es queda aturada al Golf de Lleó, produint una situació d'estancament al vessant nord del Pirineu. Aleshores afecta principalment a les valls aragoneses, i les dels Noguera i del Valira.
Però també es dona, encara que amb no tanta freqüència amb vents de sud, aleshores és a la Val d'Aran on pateixen el fenomen, amb importants pujades de temperatura. És en situacions de borrasques atlàntiques que s'acosten a baixa latitud, normalment a la tardor o primavera. El vent del sud provoca precipitacions a les valls de la conca del Ebre, i arriba sec i calent a la vessant atlàntica. Sol esser però una situació transitòria que es compensa ràpidament quan la borrasca ja ens ha superat, i el vent torna a bufar de mestral o nord. Al Aran es pot passar en poques hores de cel poc ennuvolat i caloreta, a cel tapat, fred, i neu.
Per explicar-ho en termes físics, el Fogony és produeix per la diferencia de gradient tèrmic, variació de la temperatura amb l'alçada, entre un cantó i l'altre d'una serralada. Normalment l'aire saturat d'humitat es refreda a raó de 0,6º per cada 100 metres (adiabàtic humit), en canvi quan l'aire és sec ho fa a raó de 1º per centenar de metres (adiabàtic sec).
Pel cantó de sobrevent (de on ve el vent), en trobar-se amb una cadena muntanyosa prou important l'aire es obligat a pujar. En aquest ascens, es refreda i es condensa amb un gradient adiabàtic humit, provocant precipitació. En arribar a dalt de la carena muntanyosa, l'aire ja gairebé desproveïts d'humitat començar a davallar pel cantó de sotavent, i en aquest descens s'escalfa amb un gradient adiabàtic sec, i acaba de perdré per evaporació la poca humitat que li resta. A la vegada en augmentar la pressió degut a la davallada, es comprimeix, i això fa que encara s'escalfi més, i que augmenti la seva velocitat.
Com a exemple pràctic podem posar el cas d'una situació de Fogony amb vent del nord al nostre Pirineu lleidatà (veure esquema).
En una situació normal d'hivern la temperatura a Vielha, a 900 metres d'alçada, pot ser d'uns 5º. El cel  esta cobert, i a mida que anem pujant trobem la zona de condensació a uns 1.200 metres, allà hi ha boira i hi plovisqueja, amb una temperatura de 3,2º. Al capdamunt de la carena, que en aquesta zona del Pirineu es troba de mitjana a uns 2.500 metres d'alçada, la temperatura és de -4,6º, i hi neva.  Els núvols poden davallar alguns poc centenars de metres per l'altre cantó, però ja amb poca precipitació, o nul•la a mesura que anem baixant. Al fons de la vall a la mateixa alçada que a Vielha, per exemple a Esterri d'Àneu, la temperatura a augmentat 16ª respecte a la que hi havia al cim de la muntanya, i ens trobem a 11,4º. Es a dir uns 6,4 º més que a la mateixa alçada a l'altre cantó de la carena. Més avall, a Sort, i per l'efecte de la canalització del vent per una vall estreta (compressió), l'augment de temperatura encara pot ser més alt, i s'arriba a temperatures insòlites, que al hivern poden ser superiors als 15º, encara que sigui de nit.
Mentre que a sobrevent el cel esta cobert i hi plou o neva, a sotavent en  una situació de Fogony el cel sol estar força seré, i és característica l'aparició de núvols lenticulars, en forma de llentia o de plat (altocúmuls lenticulars), que son núvols estàtics que es formen per l'ondulació forçada del vent a les capes altes, degut a l'existència de l'obstacle muntanyós.
Les conseqüències del Fogony es deixen sentir a les persones, doncs la davallada sobtada del grau d'humitat i la pujada de temperatura, altera el sistema nerviós, i pot produir maldecaps, insomni, i malestar general.
Pel que fa a les conseqüències climàtiques: normalment als cims l'aire encara és prou fred i humit, i solen quedar tapats i a la zona de precipitació, a les zones més baixes de sotavent però, aquest escalfament sobtat provoca al hivern un important efecte de desglaç, amb augment del risc d'allaus, i de crescuda dels rius. A la tardor o fins i tot al hivern la baixa humitat (inferior al 10%) i l'elevada temperatura, pot fer augmentar considerablement el risc d'incendi forestal, i la força del vent afavorir-ne la propagació i dificultar-ne l'extinció.
També es pot considerar com a efecte Fogony, les elevades temperatures a la costa del País Valencià quan bufa el Ponent, eixugat de tota humitat en travessar l'altiplà de la península Ibérica, i el reescalfament sobtat pel descens en acabar de superar la barrera de les muntanyes valencianes, i precipitar-se cap a la mediterrània.
El mateix passa a la costa cantàbrica quan el vent dominant és de component sud, per l'efecte d'elevació i forta davallada que hi fa la Serralada Cantàbrica. Amb un vent ja prou eixut i calent, després d'haver superat el Sistema Central i la Meseta Nord.
El Fogony és doncs un vent que altera la "normalitat" climàtica. No sol durar gaire, dos o tres dies a més estirar. Però mentre bufa, ens sorprèn, amb un estiuet a mig hivern, enganyós i desconcertant, tant per al medi com per a les persones.

Pere Espinet.

Esquema:
Foto