Zona de Quercus

Zona de Quercus

Alzines i roures són alguns dels arbres més abundants i també dels més diversos de Catalunya. Tot i que a primera vista s’assemblen, resulta ser que hi ha moltíssimes espècies d’alzines i roures, que s’engloben dins del gènere Quercus. Els podem diferenciar per petits detalls com la seva escorça i la mida i forma de les fulles. Petites diferències que separen espècies.

 

 
Figura 1: Classificació taxonòmica d’alzines i roures.

A més, per si no fos prou difícil de diferenciar-los, les espècies del gènere Quercus s’hibriden entre elles amb molta facilitat donant noves espècies.  D’aquí en surt una dita “Si vols fer suar un botànic dona-li un Quercus”.

 Igual que els pins, els Quercus són espècies que poden conviure amb el foc, com a bons components dels boscos Mediterranis. Alguns Quercus com l’alzina surera tenen característiques especials que els permeten resistir millor als incendis. Però en general, tots els Quercus rebroten amb facilitat, amb el temps poden acabar dominant les masses arbòries que inicialment estaven formades per pins.

Alzina	Quercus ilex
Alzina surera	Quercus suber
Roure pènol	Quercus robur
Roure de fulla gran	Quercus petraea
Roure de fulla petita	Quercus faginea
Roure cerrioides	Quercus cerrioides
Roure reboll	Quercus pyrenaica
Roure martinenc	Quercus humilis
Roure africà	Quercus canariensis

Els Quercus són grans rebrotadors, fet que es pot apreciar fàcilment observant els seus troncs com es bifurquen, trifurquen o més. Aquesta acció es dóna en molts boscos que han sofert incendis o han estat gestionats (sotmesos a tala). 

Figura 2: Algunes de les espècies d’alzines i roures que es troben a Catalunya.

    Figura 3: Alzinar on s’observa la rebrotada a causa de la gestió per obtenir carbó.  Font: http://ichn.iec.cat



    Maria Torrents.