Zona de Quercus
Alzines
i roures són alguns dels arbres més abundants i també dels més diversos de
Catalunya. Tot i que a primera vista s’assemblen, resulta ser que hi ha
moltíssimes espècies d’alzines i roures, que s’engloben dins del gènere Quercus. Els podem diferenciar per petits
detalls com la seva escorça i la mida i forma de les fulles. Petites
diferències que separen espècies.
Figura 1: Classificació taxonòmica d’alzines i roures.
A més, per si no fos prou difícil de diferenciar-los, les espècies del gènere Quercus s’hibriden entre elles amb molta facilitat donant noves espècies. D’aquí en surt una dita “Si vols fer suar un botànic dona-li un Quercus”.
Igual que els pins, els Quercus són espècies que
poden conviure amb el foc, com a bons components dels boscos Mediterranis.
Alguns Quercus com l’alzina surera tenen característiques especials que els
permeten resistir millor als incendis. Però en general, tots els Quercus rebroten
amb facilitat, amb el temps poden acabar dominant les masses arbòries que
inicialment estaven formades per pins.
Alzina
|
Quercus
ilex
|
Alzina surera
|
Quercus
suber
|
Roure pènol
|
Quercus
robur
|
Roure de fulla gran
|
Quercus
petraea
|
Roure de fulla petita
|
Quercus
faginea
|
Roure cerrioides
|
Quercus
cerrioides
|
Roure reboll
|
Quercus
pyrenaica
|
Roure martinenc
|
Quercus
humilis
|
Roure africà
|
Quercus
canariensis
|
Els Quercus
són grans rebrotadors, fet que es pot apreciar fàcilment observant els seus
troncs com es bifurquen, trifurquen o més. Aquesta acció es dóna en molts
boscos que han sofert incendis o han estat gestionats (sotmesos a tala).
Figura 2: Algunes
de les espècies d’alzines i roures que es troben a Catalunya.
Figura 3:
Alzinar on s’observa la rebrotada a causa de la gestió per obtenir carbó. Font: http://ichn.iec.cat
Maria Torrents.
Maria Torrents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada