Les neus de mitja
muntanya.
Avui, com molts dies,
m’he arribat fins a Coll de Borderiol
abans d’entrar a la feina. Encara esta tot força nevat. Cel tapat, dia gris, i
3º de temperatura. La neu però avui tenia un cert aire de tristor. A la nit no
havia glaçat i fonia lleugerament. Diuen
que aquesta tarda vespre tornarà a nevar, però no he vist la neu
contenta.
En els anys que porto mirant el temps he pogut observar que en aquests paratges de mitja muntanya hi
tenim, com a mínim, tres tipus de neu, o millor dit tres tipus de nevades.
1.
La
nevada normal.
És aquella que neva, i deixa un gruix a terra de pocs centimetres, i que al
cap de poc dies s’acaba fonent. No hi ha continuïtat de paisatge nevat. Seria el
“fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina” que canta en Llach.
2.
La
nevada que “n’espera una altra”, com diuen per aquestes terres.
És aquella nevada no massa abundant, i que en principi no en donaries un duro
perquè durés gaire cobrint el terra, però que un temps fred persistent fa que quedi
ben agafada. Fins que al cap de pocs dies torna a nevar, i aleshores ja si, que
amb un bon gruix, de un pam o més, la neu es veu valenta
per romandre a terra ben bé quinze dies o tres setmanes, que és el que acostuma
a durar com a molt el sol nevat de forma continuada en aquestes alçades. Parlant és clar de les obagues, als
solells la cosa sol ser força més efímera.
3.
La nevada
escombra. Bé, encara no he trobat el nom escaient.
La que potser caurà aquesta tarda. Avui he tingut la sensació que la neu
que veia també n’esperava una altra, però que
no era per resistir i romandre, si no més aviat l’esperava per marxar juntes.
Per fondre’s i deixar la terra xopa i assaonada, per davallar pels torrents. Missió
complerta. I deixar de bell nou la terra nua, i la muntanya fosca, amb la
fullaraca com a únic abric.
No
sé, potser tot plegat aquesta classificació no te ni cap ni peus. Potser ho fa el dia.
No em feu cas. Però jo avui he vist una neu trista.
Pere Espinet.
12-02-2018
