La Processionària del Pi. (Thaumetopoea pityocampa)

És la  larva o eruga de un insecte lepidòpter, es a dir papallona, nocturna en aquest cas.

És propi de la regió mediterrània, que amb la bonança climàtica ha anat pujant cap al centre de Europa. El fred limita la seva expansió cap a zones més altes o més al nord, doncs no suporta temperatures per sota dels -15º.

A les nostres contrades  ha esdevingut una plaga, que  en hiverns  suaus com el de l’any passat  ha causat  destrosses importants als boscos de pins del Lluçanès , o el Berguedà, per exemple.

Les erugues mengen  fulles de pi i cedre, però no ataquen altres coníferes com l’avet, per exemple.

El cicle larvari és llarg i complexa, i compren fins a 5  estadis a mesura que la eruga va creixent de mida i  augmentant en voracitat.

La papallona pon els ous a les fulles del pi, i quan surten les erugues es mengen les fulles del pi que tenen al seu voltant. Això passa  a les dues primeres fases larvàries que duren  la primera  de 8 a 12 dies, i la segona de 12 a 18 dies.

A la tercera fase, que durà  un mes, ja comencen a construir les típiques bosses blanques que veiem penjant de les branques. En aquesta fase les erugues ja tenen el  pels urticants.

A  la quarta fase  les erugues surten cada nit a menjar i van engrandint la bossa i l'abast de  la zona del pi depredada. Aquesta fase pot durar des de un mes a les terres baixes i càlides, fins a tot l’hivern a les zones més fredes.

Finalment a la cinquena fase les erugues ja són ben grosses i  es mengen  totes les fulles del pi. Si es queden sense menjar baixen en filera a buscar un altre pi.

La capdavantera de la  processo és una femella, que és la encarregada de buscar un lloc adient on enterrar-se per formar la crisàlide.  Sol ser un lloc assolellat i càlid.

Primer formen un capoll i s’hi emboliquen en la fase de pre - pupa, fins que muden i entren a la fase de crisàlide. Que també te tres estadis. En el segon podem entrar en estat de diapausa i romandre-hi de un a tres anys esperant que les condicions siguin favorables per  descloure’s.

La papallona, és la fase Imago del insecte. Les femelles posen els ous,  de 70 a 300, a les acícules del pi, i torna a començar el cicle.

Tenen el seus depredadors naturals. A la fase de larva  aus com el cucut i la puput se les mengen, i també rosegadors com el liró, a més de insectes com el pregadéus, i aràcnids, A la fase de pupa la  Puput les pot desenterrar.

També es poden combatre amb insecticides, però això ja es més perillós doncs pot afectar a altres  espècies de lepidòpters, i insectes en general, que són beneficiosos.

Vaja que és una plaga que no te fàcil solució, i l’escalfament, i la excessiva extensió del boscos de pi per raons de rendibilitat, fent repoblacions on abans hi havia roures i alzines, i la falta de depredadors naturals  minvats per insecticides i pesticides, no hi ajuden gens.

No les toqueu i vigileu els vostres gossos que no les toquin, doncs  les erugues tenen uns pels molt urticants, i si es posen en contacte amb mucoses o ulls fan molt mal.

Pere Espinet